Arxiu de l'autor: hajime

Totes les possibilitats d’un Tanga

No tinc ganes de passar un hivern com el de la Caputxeta i de sobte sento en el meu interior la necessitat imperiosa de fer una compra d’urgència. M’ha sobrevingut el pensament just al passar per un aparador de la … Continua llegint

2s comentaris

BENVOLGUDA CAPUTXETA

T’escric avui des del meu cau, que en els dies plujosos de tardor, em pareix tant humit com el teu. Aquesta humitat tàctil, digital, que les meves esmolades urpes han d’anar amb compte de no ferir. Estic pensant en fer-hi … Continua llegint

1 comentari

RESSACA (un de romàntic, tots tenim sentiments!!)

Si partim de la premissa de que el sexe embriaga, a la força li haurem d’atorgar els mateixos efectes que l’alcohol: eufòria, desinhibició, alteració dels sentits, disminució de les capacitats psico-físiques i sobre tot, la ressaca.  M’embriago de pell, d’olor, … Continua llegint

1 comentari

Un aperitiu per acabar bé l’any.

L’ensumador d’homes no acaba de desaparèixer, és com la gota malaia. [@more@]Ell no ho ha cregut mai, ni tan sols quan li he explicat, que tenim aquesta mena de connexió mental que el fa percebre quan estic amb un altre … Continua llegint

2s comentaris

Mormola’m que ho estic fent molt bé

Em fas entrar rera les cortines. El que veig ja no em sorprèn ni em molesta, és com si els meus ulls ja ho tinguessin après, i en conseqüència , el meu cervell ho acceptes com una cosa normal. No … Continua llegint

Comentaris tancats a Mormola’m que ho estic fent molt bé

Reflexions sense ànim d’ofendre

“Aquesta nit també ha plogut, suau i constant, com el teu tacte”. Quan li escric aquestes paraules mitjançant un SMS, ja se que tota la meva tendresa s’acabarà amb la seva polla dins la meva boca. [@more@] I no és … Continua llegint

Comentaris tancats a Reflexions sense ànim d’ofendre

De la veritable utilitat de les butxaques de les americanes dels senyors. 2ªPart.

Em portes a aquest local, m’hi vas portar un altre dia, ja se com va. Em fas vestir amb faldilles, mitges negres, talons i jersei de punt. Les faldilles les has fet escurçar, quan m’assec a la cocteleria les puntes … Continua llegint

Comentaris tancats a De la veritable utilitat de les butxaques de les americanes dels senyors. 2ªPart.

Un ahir de fa molts de dies (rutina)

Ahir vaig anar a dinar al bar de la Plaça Urquinaona, em vaig asseure a la taula que dona a la finestra gran. Al meu costat a la barra, hi havia assegut en un tamboret alt, un home. Em varen … Continua llegint

1 comentari

Els petons eren i son encara, el premi de consolació.

J.J. m'enviava un SMS i al final em deia petons. En el moment en el que el rebia ho entenia perfectament: "…m'és igual el que pensis, tinc coses a fer i m'importes un colló". Maleït capullo, des que et vaig coneixer … Continua llegint

1 comentari

De la veritable utilitat de les butxaques a les americanes dels senyors 1ª Part.

Avui em quedat, la nostra relació poc consistent te com a única base certa el sexe, el desenvolupament d’aquesta atracció que ja va aparèixer el primer dia quan ens van presentar. El local, una cockteleria petita i poc sofisticada amb … Continua llegint

Comentaris tancats a De la veritable utilitat de les butxaques a les americanes dels senyors 1ª Part.