RESSACA (un de romàntic, tots tenim sentiments!!)

Si partim de la premissa de que el sexe embriaga, a la força li haurem d’atorgar els mateixos efectes que l’alcohol: eufòria, desinhibició, alteració dels sentits, disminució de les capacitats psico-físiques i sobre tot, la ressaca. 

M’embriago de pell, d’olor, de saliva, de tacte, de besades,  de mans, de dits, de llengua i espero amb veritable delit el nas. Em bec el teu gust, el que desprèn el teu sexe, el de la teva boca quan m’has visitat, el de la teva suor que s’enganxa als cabells, al coll, al pit i el seu sabor ja no és salat, sinó dolç com el licor de mandarina, fresc com un sorbet, i em refresco enganxada al teu cos, que m’atreu com si fos un imant, i tu i jo, pols oposats. La música que has posat m’esgarrinxa, em fa tancar els ulls, em fa volar dins de la fantasia que he creat, de mica en mica, dia a dia, setmana a setmana, només per tu.

M’embriago a les fosques, quan has volgut apagar quasi tots els llums, i em dones carta blanca per que t’acaricií tot el cos, des dels peus que primer he xarrupat i ensalibat dit a dit, els turmells, les cames, els genolls, el cul, la reguera, els picarols que em fico a la boca d’una sola xuclada, la punta de l’eina que m’entres ressegueixo amb la mà llepo just a la punta, fins que esta prou untada com per fer-me de pintallavis, i llavors me la puc passar lentament per tot el contorn de la boca, com si fos de color carmí, i així em pintés les besades del teu color. 

M’embriago quan passes el nas pel meu sexe, fa tant de temps que ho espero, i m’agrada tant, perdo el sentit, l’orientació, deixo de respirar per uns moments, i noto aquesta suavitat de caramel que em xiuxiueja, em mormola a l’entrecuix, i em fa tremolar. Penso que no sabràs mai el plaer que em dona, que no és comparable a cap altre que hagi conegut i que guardo en secret a tots els altres homes. Passa-m’hi el nas altra vegada i cauré en un coma etílic del que no podré despertar. Passa’m el nas pel botó i em perdre dins un somni del que no voldré tornar. Passa-m’hi el nas i perdré la voluntat,  la son,  la noció del temps, del lloc, de l’espai… 

Quan m’entres per primera vegada, fa estona que el meu cos et reclama, m’agrada la sensació, com si obrissis la porta poc a poc segur del que trobaràs a l’altre costat. Pausat. Contrec la musculatura de la pelvis. Estem en una postura especialment agradable, de costat, que em permet agafar-te el cul i prémer  el teu cos encara amb més força contra el meu, et vull més i més endins, més ràpid, més lent, més vegades, moltes més vegades. El silenci que acompanya els teus moviments, contrasta amb els meus gemecs, queixics de delícia. Voldria dir-te amb paraules que vull que em follis, que necessito que em follis, però aquest no es un vocabulari apropiat per aquest moment, ni per tu. Digues-m’ho tu, parla’m de la sensació que tens quan estàs a dins, quan em posseeixes i saps que ja he perdut el cap. Explica’m com es tenir-me. Murmura’m que t’agrada envair-me, conquistar-me, fer-me teva, i que t’agradaria poder-te escórrer dins meu, sense la protecció obligada del preservatiu. 

La segona vegada que m’entres, desprès d’una perllongada pausa, encara és millor que la primera, ara ja no hi ha portes i el camí és conegut, com el de casa. Em costa respirar i tanco el ulls per sentir-te amb més intensitat. Penso, quan encara puc, que si em parles a l’orella em desfaré com un gelat, i regalimaré enganxosa pels teus dits, i et tacaré. Et deixaré una taca que no podràs esborrar. Per més que et rentis, per més que oblidis, per més cossos que coneguis, mai no la podràs esborrar. Però no ho fas i com si m’haguessis llegit el pensament, quan t’escorres te’n vas de seguida al bany.

M’endormisquejo al teu costat, no se quanta estona. Necessito el contacte de la teva pell. Preferiria notar la teva panxa a la meva esquena, però no la tinc a l’abast. Em conformo amb el contacte del teu cul contra el meu. Em desperto i intento no bellugar-me gaire, penso que estàs dormint, encara que no escolto el respirar d’un son profund. No em preocupa, no et conec. No conec el teu dormir, ni els teus sons. Em moc una mica més per que no puc agafar de nou el son i et gires, per darrera em comences a passar els dits pel tall,  i me’ls fiques endins, m’agrada… Despertar-se amb un home al llit que et desitja és la millor sensació del món, només pensar-hi em començo a mullar, sospiro, gemego, i la meva respiració es fa altre cop entre-tallada. Vull que m’entris ja, que em follis ja, i ho fas. M’agrada, m’agrada, m’agrada… oh, com m’agrada. Clavat profundament, mou-te i surt cap a fora, una i altra vegada com si tinguessis pressa… el teu final silenciós, aquesta nit, ja no és una sorpresa. Ara em caldria dormir, demà tinc que anar a treballar, i avui ha sigut un dia molt llarg. Acosto el meu rostre a les teves natges. No ho sabies que m’agrada dormir amb el meu nas enganxat al teu cul (avui el teu, es clar!!, estic amb tu). Llavors en aquesta posició, m’adormo profundament, i somnio i tu ets el protagonista de tot un seguit d’històries inquietants que desordenades desfilen per la meva ment cansada.

La ressaca, però, és el pitjor efecte d’una llarga nit de sexe. Estic adormida, estic cansada, estic entumida, els ulls em piquen, el sexe em xiuxiueja com si es resistís a perdre la memòria. Cada vegada que penso amb tu, tinc que tancar els ulls, m’acosto les mans al nas i a la boca i respiro profundament, dos, tres vegades. Intento trobar l’olor que busco, intento percebre un tacte que ja no reconec. Creuo les cames amb força, la musculatura protesta, i sola grinyolo, sospiro, com si encara em regalessis el nas. Tinc les sensacions capturades en un moment, en una bombolla de temps que ara per ara no vull esquinçar. Respiro fons altra vegada i cerco un culpable de tot això que em passa, i el record retrocedeix no gaire lluny, fins fa un any, fins trobar-lo. Ell és el culpable de tot, el crido amb el pensament, li prego que torni, l’intento convèncer de que és el meu destí, que l’estic esperant… i entretant m’ensumo les mans que encara em fan olor de nit, de desig, de suor, de saliva, de son, de desconegut… de desconegut… de desconegut… de tu, Boris.

La ressaca em sol durar uns quants dies, de mica en mica s’apaivaga la intensitat i vaig perdent el vincle que he creat amb les sensacions, amb la memòria de la meva pell, del meu cos, del meu sexe i la raó torna a guanyar terreny i em torna a dominar. … vull un nas de caramel, com el teu… només per mi… i la rutina continua, la recerca continua… vull un nas de sucre fi, com el teu… només per mi…

No he quedat amb cap home aquest cap de setmana, la ressaca no em permetria acollir, suportar altres carícies, ni petons, ni tant sols la tebior del contacte d’un altre cos. Quan em curi del tot, acceptaré la darrera proposta que m’han fet, un sopar en un bon restaurant, còctels i música per ballar fins la matinada, i qui sap…

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: RESSACA (un de romàntic, tots tenim sentiments!!)

  1. skorbuto diu:

    Com t’havia promés t’he fet una réplica, com sempre a la categoria d’eròtic del meu bloc. Espero que t’agradi.

Els comentaris estan tancats.