De la veritable utilitat de les butxaques de les americanes dels senyors. 2ªPart.

Em portes a aquest local, m’hi vas portar un altre dia, ja se com va. Em fas vestir amb faldilles, mitges negres, talons i jersei de punt. Les faldilles les has fet escurçar, quan m’assec a la cocteleria les puntes del cap d’amunt de les mitges em  sobresurten. No se encara com es que accedeixo a tots aquests requeriments. De primer, em fas beure en dejú, un parell de còctels, tot just perquè em deixi passar els dits pel sexe, sense protestar. Al local et coneixen, i que més em dona, si em fiques la mà per sota la faldilla i apartes amb poca traça el tanga i em toques amb la punta dels dits, suau, suaus, divertits, riallers…Al sortir de casa teva, m’has fet el mateix davant el mirall del rebedor. M’agrada mirar-me quan m’aixeques les faldilles i em toques, em passes la mà per dins la roba interior i veig la teva expressió al mirall, darrera meu i alhora puc ensumar la colònia que has triat avui, sempre diferent…tinc tantes ganes de tu… Has continuat a l’ascensor, set plantes de carícies. La faldilla és tant curta i el tanga tant petit, que tinc la sensació d’anar  amb el cul a l’aire. No se perquè m’amoïna, fa quinze dies vaig tornar a casa amb les calces a la butxaca de la teva americana i ja ho se, segurament avui passarà el mateix. Concloc, somrient, que les butxaques de les americanes no son pas per portar-hi els mocadors.[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.