De la veritable utilitat de les butxaques a les americanes dels senyors 1ª Part.

Avui em quedat, la nostra relació poc consistent te com a única base certa el sexe, el desenvolupament d’aquesta atracció que ja va aparèixer el primer dia quan ens van presentar. El local, una cockteleria petita i poc sofisticada amb cambrers de jaqueta blau cel i “pajarita” negra. Les parets amb mirall. M’agrada mirar-me als miralls, i més darrerament que em trobo tant guapa i atractiva. M’agrada veure’m amb els meus ulls, poc exigents amb mi mateixa. I m’agrada pensar que potser, vull dir segurament, els ulls dels altres, dels homes, em veuen igual. No se ven bé en quin moment, aquell dia, em vas començar a petonejar. Petons suaus i llargs, d’aquells que s’estalvien la llengua, que no t’examinen la gargamella com si fossis un doctor expert. No se en quin moment em vaig tornar addicte a la teva olor, ni quan exactament em vas començar a passar la mà per la cintura, sota el jersei blanc, per dins dels pantalons, també blancs. No recordo ni que et vaig dir, ni que em vares explicar, i tant  em fa. Segurament, vull dir de ben segur, que jo havia begut més del compte. Ja ho saps, si em fas veure pots fer amb mi el que vulguis, si em fas veure cava, el que vulguis i més. Tot i que pensant-ho bé, potser en aquell precís moment, encara no ho sabies

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.