Totes les possibilitats d’un Tanga

No tinc ganes de passar un hivern com el de la Caputxeta i de sobte sento en el meu interior la necessitat imperiosa de fer una compra d’urgència. M’ha sobrevingut el pensament just al passar per un aparador de la casa Mercedes. Això m’ha fet recordar el descapotable automàtic on en Josep, sempre tant atent, em masturbava mentre em portava a sopar, desprès d’haver-me convidat a un parell de còctels. Amb el seu aspecte lumpen i els cinquanta superats, els seus dits lleugers sota la mini-faldilla, m’acariciaven l’entrecuix i apartaven hàbilment el tanga negre. Sense distreure la vista de la conducció em resseguia el sexe fins al botó. De tant en tant, els dits també m’entraven a dins, un o dos o tres, com si ja tinguessin après de sobres, que hi cabien tots. Un primer orgasme en forma d’aperitiu és la millor manera de començar la nit.

Desprès tot enfilant una idea rera l’altre he pensat en Boris, l’economista  casat tant “mono” que em follava a la última planta del pàrking internacional de l’aeroport, just al desembarcar procedent de Madrid. La dona a casa amb els fills i el sopar a la taula, i jo amb ell dins el Panda Maravillas, amb la faldilla arremangada a la cintura i el cul a l’aire. Ell darrera meu, amb els genolls al seient empenyent-me contra el respatller on jo, agafada fort al reposa-caps, amb les cames obertes i el tanga roig degudament apartat, entomava cada una de les seves embranzides fins que una gran i densa lleterada em regalimava per l’esquena, el cul i les cames.

A l’Eugeni també li agrada que em posi tanga, fregar-hi el rostre mentre em manté dreta a la paret del rebedor del seu pis. Ensumar-ne el flaire. Resseguir-me l’entrecuix amb el nas, de baix a dalt, fins arribar a la roba, retirar la petita peça per un dels costats, aquest cop amb la punta del nas, just perquè la llengua li arribi al meu botó, just per que seva la boca em pugui xuclar del tot, i quan estic tota molla de la seva saliva i dels meus sucs vaginals que regalimen i li xopen els llavis, m’estremeixo i tremolo, fins que les cames em fan figa i rellisco cap terra. M’abraça fins que em torna l’alè, mentre jo penso que l’endemà tindré un cutis perfecte!!!.

RRRRiiiiiiinnnnnnnggg, RRRRRiiiiiiiiiinnnnngggg, RRRRiiiiiiiiiinnnnngggg.

          A les set al Dry Martini, perfecte – responc.

Ja veus –em dic- tant rumiar, i al final m’estalviaré la compra d’urgència, l’Oriol prefereix que sota les faldilles, no hi porti res.

[@more@]



2s comentaris

BENVOLGUDA CAPUTXETA

T’escric avui des del meu cau, que en els dies plujosos de tardor, em pareix tant humit com el teu. Aquesta humitat tàctil, digital, que les meves esmolades urpes han d’anar amb compte de no ferir. Estic pensant en fer-hi reformes, al meu cau, en endreçar-lo una mica, per intentar, si més no, fer-lo tant acollidor com el teu. Recordo  que quan em convidaves a visitar-te al bosc, de camí cap a casa l’avia, al atansar-hi el negre musell…..mmmmmmm….feia tant bona olor!!!

Enyoro quan destapaves el cistell amb cura, talment com si es tractes d’una sorpresa i em deixaves ensumar de ben a prop la fruita. Les peres, dues, una per dinar i una altra per sopar. La síndria rodona i saborosa, oberta pel mig, a punt per clavar-hi una mossegada. Tu sempre tant generosa Caputxeta, i jo ja veus, pobre de mi, només et podia oferir un maduixot, vermell això sí. Saborós, també. Ai!, Caputxeta… només de pensar-hi ja remeno la cueta.

– Llop, i perquè tens el nas tant gros?

– Per ensumar-te millor!!

I quan t’olorava, ai! Caputxeta… la cueta se’m posava dreta.

– Llop, i perquè tens els ulls tant grans??

– Per mirar-te millor!! Per mirar el teu cau tant bonic i net i olorós. 

Ai! I quan et mirava, Caputxeta… la cueta se’m posava ben dreta.

– I perquè tens la boca tant oberta???

– Per menjar-te millor!! Fruita per madurar i carn tendra, que van bé per les dents.

Ai! Ai! Ai!, quan et menjava Caputxeta… soleta la cueta se’m posava dreta.

Espero amb delit l’arribada de la primavera, de l’estiu amb les nostres passejades pel bosc, les hores de jocs i repòs damunt les falgueres, el berenar, les visites tardanes al teu cau humit….. i mentre,  recordo com si fos ara com et mirava, com t’ensumava,  com et menjava…

          Mira!!, mira!! Caputxeta,  només de pensar-te…. Mira! com n’esta de dreta, la meva cueta.

[@more@]



1 comentari

RESSACA (un de romàntic, tots tenim sentiments!!)

Si partim de la premissa de que el sexe embriaga, a la força li haurem d’atorgar els mateixos efectes que l’alcohol: eufòria, desinhibició, alteració dels sentits, disminució de les capacitats psico-físiques i sobre tot, la ressaca. 

M’embriago de pell, d’olor, de saliva, de tacte, de besades,  de mans, de dits, de llengua i espero amb veritable delit el nas. Em bec el teu gust, el que desprèn el teu sexe, el de la teva boca quan m’has visitat, el de la teva suor que s’enganxa als cabells, al coll, al pit i el seu sabor ja no és salat, sinó dolç com el licor de mandarina, fresc com un sorbet, i em refresco enganxada al teu cos, que m’atreu com si fos un imant, i tu i jo, pols oposats. La música que has posat m’esgarrinxa, em fa tancar els ulls, em fa volar dins de la fantasia que he creat, de mica en mica, dia a dia, setmana a setmana, només per tu.

M’embriago a les fosques, quan has volgut apagar quasi tots els llums, i em dones carta blanca per que t’acaricií tot el cos, des dels peus que primer he xarrupat i ensalibat dit a dit, els turmells, les cames, els genolls, el cul, la reguera, els picarols que em fico a la boca d’una sola xuclada, la punta de l’eina que m’entres ressegueixo amb la mà llepo just a la punta, fins que esta prou untada com per fer-me de pintallavis, i llavors me la puc passar lentament per tot el contorn de la boca, com si fos de color carmí, i així em pintés les besades del teu color. 

M’embriago quan passes el nas pel meu sexe, fa tant de temps que ho espero, i m’agrada tant, perdo el sentit, l’orientació, deixo de respirar per uns moments, i noto aquesta suavitat de caramel que em xiuxiueja, em mormola a l’entrecuix, i em fa tremolar. Penso que no sabràs mai el plaer que em dona, que no és comparable a cap altre que hagi conegut i que guardo en secret a tots els altres homes. Passa-m’hi el nas altra vegada i cauré en un coma etílic del que no podré despertar. Passa’m el nas pel botó i em perdre dins un somni del que no voldré tornar. Passa-m’hi el nas i perdré la voluntat,  la son,  la noció del temps, del lloc, de l’espai… 

Quan m’entres per primera vegada, fa estona que el meu cos et reclama, m’agrada la sensació, com si obrissis la porta poc a poc segur del que trobaràs a l’altre costat. Pausat. Contrec la musculatura de la pelvis. Estem en una postura especialment agradable, de costat, que em permet agafar-te el cul i prémer  el teu cos encara amb més força contra el meu, et vull més i més endins, més ràpid, més lent, més vegades, moltes més vegades. El silenci que acompanya els teus moviments, contrasta amb els meus gemecs, queixics de delícia. Voldria dir-te amb paraules que vull que em follis, que necessito que em follis, però aquest no es un vocabulari apropiat per aquest moment, ni per tu. Digues-m’ho tu, parla’m de la sensació que tens quan estàs a dins, quan em posseeixes i saps que ja he perdut el cap. Explica’m com es tenir-me. Murmura’m que t’agrada envair-me, conquistar-me, fer-me teva, i que t’agradaria poder-te escórrer dins meu, sense la protecció obligada del preservatiu. 

La segona vegada que m’entres, desprès d’una perllongada pausa, encara és millor que la primera, ara ja no hi ha portes i el camí és conegut, com el de casa. Em costa respirar i tanco el ulls per sentir-te amb més intensitat. Penso, quan encara puc, que si em parles a l’orella em desfaré com un gelat, i regalimaré enganxosa pels teus dits, i et tacaré. Et deixaré una taca que no podràs esborrar. Per més que et rentis, per més que oblidis, per més cossos que coneguis, mai no la podràs esborrar. Però no ho fas i com si m’haguessis llegit el pensament, quan t’escorres te’n vas de seguida al bany.

M’endormisquejo al teu costat, no se quanta estona. Necessito el contacte de la teva pell. Preferiria notar la teva panxa a la meva esquena, però no la tinc a l’abast. Em conformo amb el contacte del teu cul contra el meu. Em desperto i intento no bellugar-me gaire, penso que estàs dormint, encara que no escolto el respirar d’un son profund. No em preocupa, no et conec. No conec el teu dormir, ni els teus sons. Em moc una mica més per que no puc agafar de nou el son i et gires, per darrera em comences a passar els dits pel tall,  i me’ls fiques endins, m’agrada… Despertar-se amb un home al llit que et desitja és la millor sensació del món, només pensar-hi em començo a mullar, sospiro, gemego, i la meva respiració es fa altre cop entre-tallada. Vull que m’entris ja, que em follis ja, i ho fas. M’agrada, m’agrada, m’agrada… oh, com m’agrada. Clavat profundament, mou-te i surt cap a fora, una i altra vegada com si tinguessis pressa… el teu final silenciós, aquesta nit, ja no és una sorpresa. Ara em caldria dormir, demà tinc que anar a treballar, i avui ha sigut un dia molt llarg. Acosto el meu rostre a les teves natges. No ho sabies que m’agrada dormir amb el meu nas enganxat al teu cul (avui el teu, es clar!!, estic amb tu). Llavors en aquesta posició, m’adormo profundament, i somnio i tu ets el protagonista de tot un seguit d’històries inquietants que desordenades desfilen per la meva ment cansada.

La ressaca, però, és el pitjor efecte d’una llarga nit de sexe. Estic adormida, estic cansada, estic entumida, els ulls em piquen, el sexe em xiuxiueja com si es resistís a perdre la memòria. Cada vegada que penso amb tu, tinc que tancar els ulls, m’acosto les mans al nas i a la boca i respiro profundament, dos, tres vegades. Intento trobar l’olor que busco, intento percebre un tacte que ja no reconec. Creuo les cames amb força, la musculatura protesta, i sola grinyolo, sospiro, com si encara em regalessis el nas. Tinc les sensacions capturades en un moment, en una bombolla de temps que ara per ara no vull esquinçar. Respiro fons altra vegada i cerco un culpable de tot això que em passa, i el record retrocedeix no gaire lluny, fins fa un any, fins trobar-lo. Ell és el culpable de tot, el crido amb el pensament, li prego que torni, l’intento convèncer de que és el meu destí, que l’estic esperant… i entretant m’ensumo les mans que encara em fan olor de nit, de desig, de suor, de saliva, de son, de desconegut… de desconegut… de desconegut… de tu, Boris.

La ressaca em sol durar uns quants dies, de mica en mica s’apaivaga la intensitat i vaig perdent el vincle que he creat amb les sensacions, amb la memòria de la meva pell, del meu cos, del meu sexe i la raó torna a guanyar terreny i em torna a dominar. … vull un nas de caramel, com el teu… només per mi… i la rutina continua, la recerca continua… vull un nas de sucre fi, com el teu… només per mi…

No he quedat amb cap home aquest cap de setmana, la ressaca no em permetria acollir, suportar altres carícies, ni petons, ni tant sols la tebior del contacte d’un altre cos. Quan em curi del tot, acceptaré la darrera proposta que m’han fet, un sopar en un bon restaurant, còctels i música per ballar fins la matinada, i qui sap…

 

[@more@]



1 comentari

Un aperitiu per acabar bé l’any.

L’ensumador d’homes no acaba de desaparèixer, és com la gota malaia.

[@more@]Ell no ho ha cregut mai, ni tan sols quan li he explicat, que tenim aquesta mena de connexió mental que el fa percebre quan estic amb un altre home. A vegades he arribat a pensar que no em deixarà follar mai en pau, que des que el vaig conèixer sempre serem tres al llit, com a ell li agradava, és clar!! Em fa recordar amb les seves notes escrites a ma i enviades per correu, la dolçor dels llavis, de la llengua de les noies que em deixava besar, mentre ell em mirava i és manxava la polla fins escorres damunt dels meus cabells.

2s comentaris

Mormola’m que ho estic fent molt bé

Em fas entrar rera les cortines. El que veig ja no em sorprèn ni em molesta, és com si els meus ulls ja ho tinguessin après, i en conseqüència , el meu cervell ho acceptes com una cosa normal. No compto, per que en realitat no ho vull fer, quanta gent hi ha, homes i dones mig vestits, mig despullats.

[@more@]Entre els nois, dues dones. Una li menja el cony a l’altre: les cames obertes, les mitges negres, els cabells rossos estesos damunt el pubis. Al seu costa un noi, no miro com és, ni tampoc el que fa. Seguint les teves ordres m’assec en un petit espai que queda lliure entre els cossos. El cap em queda damunt d’algú, no se si una cama o un braç. M’he de relaxar ja ho se, però encara no estàs al meu costat per dir-m’ho. De moment intentes baixar-me els pantalons i les calces. Entre la roba i la gent em resulta difícil mantenir les cames obertes, tot i així ho faig, i m’hi fiques la llengua… m’agrada… m’agrada molt… moltissim… tanco els ulls mentre sento que al meu costat algú murmura: “continua…continua…no paris”. Voldria dir-te el mateix, però estàs massa lluny i si m’aixeco em fas tornar a estirar, dius que t’agrada veure’m així. A més prefereixo concentrar-me en cada una de les sensacions que em produeix la teva dolça i tèbia llengua dins del meu sexe. Si  em fas això que et puc negar? Si em fas perdre la voluntat, que et puc negar? No paris fins que em corri… per favor, no ho facis… però ho fas. T’ajeus ara al meu costa i em beses, em conformo amb el canvi, la teva boca a la meva m’excita, em provoca una estranya sensació d’urgència, t’agafo els cabells, te’ls voldria estirar fort, voldria fer-te mal. Necessito que em parlis, necessito sentir la teva olor, el perfum i la saliva barrejats, damunt meu. Mossega’m els mugrons fins que em cargoli de plaer, fes-me gemegar m’entres em llepes els pits. Em vols fer tocar alguna cosa? A les polles ja m’hi he acostumat, a la seva habitual escassa mida i a la poca turgència, son toves, son petites i no m’agrada tocar-les, ho faig per tu. No vull posar els dits dintre d’un cony, no estic preparada, avui un dels límits és aquest… Et conformes amb que li agafi el mànec a un noiet del costat, problemes d’erecció penso, si esta aquí al mig des de fa tanta estona, com es que no la te dura, tanmateix gemega i es mou acompassadament mentre el masturbo com tu vols. Algú em passa lentament els seus dits pel sexe i m’acaricia el clítoris, ho fa bé…el veig de reüll. Tinc masses fronts oberts i em resulta difícil concentrar-me, fer tot el que em demanes. Vull que em besis, que em petonegis, que m’acariciïs el ventre, la pell, suaument, ara que el desconegut m’ha fica la seva llengua a dintre, i em ressegueix amb la punta, el sexe. Necessito que em xiuxiuegis com es el meu culet, però no t’ho puc demanar…necessito sentir-te la veu, potser que em diguis que més vols que faci ara, que li xupi al noiet del costat? Ja t’ho he dit que no em ficaré res a la boca…Que l’hi petonegi? Només un? Ho vols veure? Mira com li faig un petó, mira com em llepen el sexe i mormola’m que ho estic fent molt bé, que t’excita, que ja no pots més i que em vols follar d’una puta vegada i folla’m. Vull la teva polla dins meu, i que et moguis, que et moguis, que et moguis…fins que pugui sentir ben bé com et corres. Vull que cridis,  que t’escorris i que la teva llet m’ompli. Però no ho fas…el joc encara no s’ha acabat…

Comentaris tancats a Mormola’m que ho estic fent molt bé

Reflexions sense ànim d’ofendre

“Aquesta nit també ha plogut, suau i constant, com el teu tacte”. Quan li escric aquestes paraules mitjançant un SMS, ja se que tota la meva tendresa s’acabarà amb la seva polla dins la meva boca.

[@more@]

I no és que m’importi massa, darrerament sembla que n’estic agafant pràctica en això de fer fel·lacions, que m’agrada més que no anomenar-ne una mamada, doncs quan hi soc, vull dir que quan tinc la seva polla quasi fins la gargamella, penso que és una burrada anomenar-ne una mamada, ja que per que es corri, tens que fer-ne més d’una de mamada: concentrar-te en xarrupar ben bé el capullo (el capullo del capullo que tinc al llit, vull dir) i pessigollejar amb la llengua el frenillo. Si la postura es estable, mentre amb una mà la hi tens ben agafada i amb moviments rítmics l’hi vas pujant i baixant la pell de l’òrgan, amb l’altre li remenes els ous. Si per contra estàs a  punt de caure d’algun lloc, ara mateix no se m’acut quin, amb la mà lliure t’aguantes com pots per no perdre l’equilibri i clavar-li, sense voler, una queixalada al membre i deixar-lo mutilat, cosa que sens dubte, tots estem d’acord, seria una llàstima.

Aquesta pràctica sexual, em refereixo a la mamada, ha esdevingut en poc temps, com ho diria, el pa de cada dia. Algunes amigues ho relacionen amb els problemes sexuals que tenen els homes de la nostra edat, voltant els quaranta, tot allò que en castellà en diuen el “gatillazo”, que en realitat no es més que una manca total o parcial de la trempera que se’ls hauria de despertar de manera natural quan et veuen despullada – donat que encara estàs prou bé físicament -, o et xarrupen els mugrons d’aquests pits que encara es poden ensenyar amb dignitat. Doncs resulta que ara això ja no funciona, et vas adonant de mica en mica que la capacitat del teu cos per despertar el desig sexual d’un home es inversament proporcional a l’edat de l’home en qüestió. Com més anys tenen ells, més joves necessiten les seves víctimes. Però mira, sempre pots consolar-te amb un bollicao, que encara te les seves capacitats fisiològiques intactes i en ple funcionament, i els agrada follar-te pel forat que toca, menjar-te el cony fins que et corres, i que tenen l’orgasme fàcil, vull dir abans de que mentalment hagis pensat: “…que és corri d’una puta vegada que ja en tinc prou, que em caurà la mà a terra o se’m dislocaran les  barres de la mandíbula.” 

I el més fotut de tot, els encanta escolar-se a la teva boca, i que vols que et digui, per prendre-t’ho amb naturalitat t’hi has d’acostumar; si hi estàs acostumada es per que ho has fet moltes vegades; si ho has fet moltes vegades es que has estat amb més homes dels que el capullo que tens al llit li agradaria saber (ja no dic imaginar); si has estat amb molts homes es que ets un puton verbenero… I així podria seguir, fins obtindren la conclusió evident… 

Que tens un home silenciós al llit? Sorpresa!! el líquid calent surt sense previ avís. Si no la tens molt endins, tot el vessament es queda a la cavitat bucal, sinó, a la primera esquitxada s’enganxa al coll i no hi ha manera de desenganxar-la. T’aixeques del llit d’una revolada, intentant que no es notin les basques que et provoca l’escalfor a la boca i vas al bany a glopejar una mica d’aigua fresca. 

Ja ha passat tot, ara el capullo s’adormirà amb ronxets desiguals i variats, i quan tornis a prendre consciència d’on ets, segurament tornaràs a tenir la seva polla a la boca, mentre rumies que li diràs en el pròxim SMS.

Comentaris tancats a Reflexions sense ànim d’ofendre

De la veritable utilitat de les butxaques de les americanes dels senyors. 2ªPart.

Em portes a aquest local, m’hi vas portar un altre dia, ja se com va. Em fas vestir amb faldilles, mitges negres, talons i jersei de punt. Les faldilles les has fet escurçar, quan m’assec a la cocteleria les puntes del cap d’amunt de les mitges em  sobresurten. No se encara com es que accedeixo a tots aquests requeriments. De primer, em fas beure en dejú, un parell de còctels, tot just perquè em deixi passar els dits pel sexe, sense protestar. Al local et coneixen, i que més em dona, si em fiques la mà per sota la faldilla i apartes amb poca traça el tanga i em toques amb la punta dels dits, suau, suaus, divertits, riallers…Al sortir de casa teva, m’has fet el mateix davant el mirall del rebedor. M’agrada mirar-me quan m’aixeques les faldilles i em toques, em passes la mà per dins la roba interior i veig la teva expressió al mirall, darrera meu i alhora puc ensumar la colònia que has triat avui, sempre diferent…tinc tantes ganes de tu… Has continuat a l’ascensor, set plantes de carícies. La faldilla és tant curta i el tanga tant petit, que tinc la sensació d’anar  amb el cul a l’aire. No se perquè m’amoïna, fa quinze dies vaig tornar a casa amb les calces a la butxaca de la teva americana i ja ho se, segurament avui passarà el mateix. Concloc, somrient, que les butxaques de les americanes no son pas per portar-hi els mocadors.[@more@]

Comentaris tancats a De la veritable utilitat de les butxaques de les americanes dels senyors. 2ªPart.

Un ahir de fa molts de dies (rutina)

Ahir vaig anar a dinar al bar de la Plaça Urquinaona, em vaig asseure a la taula que dona a la finestra gran. Al meu costat a la barra, hi havia assegut en un tamboret alt, un home. Em varen cridar l’atenció els botins que portava, negres i nous, molt elegants, i mentre els mirava sense prestar massa atenció a l’home, em va venir al nas l’olor de les meves calces quan m’assec al wàter a fer un pipí. Aquesta olor densa que abans m’avergonyia i que ara em desperta els records del sexe apassionat: el meu sabor a la seva boca, al seu alè.[@more@]

1 comentari

Els petons eren i son encara, el premi de consolació.

J.J. m'enviava un SMS i al final em deia petons. En el moment en el que el rebia ho entenia perfectament: "…m'és igual el que pensis, tinc coses a fer i m'importes un colló". Maleït capullo, des que et vaig coneixer que ho medeixo tot des dels paràmetres que tu vas imposar.

Però a qui li puc dir que no vull que m'enviïn missatges amb petons, que no vull petons. Que necessito que em diguis que nomès pensar amb mi se't posa dura i que t'estas masturbant al lavabo de l'empresa. Que em vols follar sense petons, sense preliminars, nomès perquè en tens ganes.

Em poses de cara a la paret,  m'aixeques les faldilles i em penetres, i nomès veig quan obro els ulls, els teus pantalons a baix de les cames, arrugats, i la punta de les sabates, mentre amb una mà mantinc l'equilibri contra la paret i amb l'altre intento agafar-te pel cul i ficar-te més en dins meu. No vull petons, només que t'escorris dintre meu i que la teva llet em rellisqui cames avall quan tu ja estàs i jo  encara estic castigada de cara a la paret.

No vull petons, nomès que em desitgis i em follis. Ho entens ara????

[@more@]

1 comentari

De la veritable utilitat de les butxaques a les americanes dels senyors 1ª Part.

Avui em quedat, la nostra relació poc consistent te com a única base certa el sexe, el desenvolupament d’aquesta atracció que ja va aparèixer el primer dia quan ens van presentar. El local, una cockteleria petita i poc sofisticada amb cambrers de jaqueta blau cel i “pajarita” negra. Les parets amb mirall. M’agrada mirar-me als miralls, i més darrerament que em trobo tant guapa i atractiva. M’agrada veure’m amb els meus ulls, poc exigents amb mi mateixa. I m’agrada pensar que potser, vull dir segurament, els ulls dels altres, dels homes, em veuen igual. No se ven bé en quin moment, aquell dia, em vas començar a petonejar. Petons suaus i llargs, d’aquells que s’estalvien la llengua, que no t’examinen la gargamella com si fossis un doctor expert. No se en quin moment em vaig tornar addicte a la teva olor, ni quan exactament em vas començar a passar la mà per la cintura, sota el jersei blanc, per dins dels pantalons, també blancs. No recordo ni que et vaig dir, ni que em vares explicar, i tant  em fa. Segurament, vull dir de ben segur, que jo havia begut més del compte. Ja ho saps, si em fas veure pots fer amb mi el que vulguis, si em fas veure cava, el que vulguis i més. Tot i que pensant-ho bé, potser en aquell precís moment, encara no ho sabies

[@more@]

Comentaris tancats a De la veritable utilitat de les butxaques a les americanes dels senyors 1ª Part.